Blogia
Cristian

Treball de lectura

Treball de lectura

Joc Brut

Biografía

 

Manuel de Pedrolo i Molina; L’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) Escriptor espanyol en llengua catalana. Va guanyar el premi d’honor de les Lletres Catalanes el 1979, és un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX. Va ser autor d’un gran nombre de novel·les, d’excel·lents contes de ciència ficció, d’obres de teatre, de poemes i també va ser traductor. Es va declarar sempre catalanista i independentista, idees que queden recollides en gran part dels seus articles periodístics.

 

Va cursar estudis en els Col·legis Pías, i en 1935 es va traslladar  a Barcelona per acabar el batxillerat en l’Institut Balmes.

 

Autor prolífic, tant en el gènere narratiu com en el dramàtic i poètic, les obra de Manuel de Pedrolo es distingeixen per un simbòlic crític expressat mediant originals i contradictoris procediments estilístics. Va iniciar la seva ingent carrera literària en 1949 amb la publicació de la obra Ésser en el món..

 

Manuel de Pedrolo es va interessar també per la literatura policíaca i va acabar per dirigir la mítica col·lecció de butxaca "La Cua de Palla" de Edicions 62, on es van reunir i van traduir al català els mestres internacionals del gènere criminal.

 

Entrevista

A continuació, em aconseguit que Manuel de Pedrolo ens contesti a una seri de preguntes; Per què vau emigrar la teva família i tu a L’Aranyó? A causa de...

-Per què vau emigrar la teva família i tu a L’Aranyó?

A causa de les greus penúries econòmiques que patíem.

-Quan vas tornar a Catalunya de que vas treballar?

Vaig treballar successivament en una agencia de assegurances, en una agencia de publicitat i com investigador privat.

-Com autor prolífic, en que generes et classifiques?

Tant en els generes narratius, com dramàtics i poètics.

-En quin simbolisme et distingeixes?

Per un simbolisme crític expressat mitjançant originals i contradictoris procediments estilístics.

 

Resum

La lectura tracta, de que un bon dia Xavier(el protagonista), sentat en la parada d’autobús, de sobta queda meravellat de la bellesa d’una dona, la Juna(la protagonista), la Juna fa creure a en Xavier de que esta interessada amb ell. Llavors cada tarda es trobaven en llocs diferents, perquè la Juna volia canviar, no l’agrada estar sempre en el mateix lloc, a vegades anaven al parc, uns altres a la cafeteria, i d’altres al cinema. Una tarda la Juna li confessa al Xavier que els seu oncle posseeix molts diners, i que quan moris, seria per ella, però ella volia els diners ara que era jove, no volia esperar tant de temps per a que el seu oncle moris. D’aquesta forma, la Juna intenta convèncer a en Xavier per a que mates al seu oncle.

En un principi en Xavier es nega a matar a una persona que no coneixia de res, i que no l’havia fet res. Però com estava tan enamorat de la Juna estava disposat a fer el que fos per ella. Per no deixar cap sospita de l’assassinat, van decidir que el Xavier el mataria i al cap de sis mesos es trobarien en un cinema, simulant que es coneixien allà.

Un cop va matar al oncle de la Juna, en Xavier va posar la pistola a la ma dreta de l’oncle, per simular de que fos un suïcidi. Sis mesos mes tard com van quedar Xavier va anar al cinema, però la Juna no va aparèixer, durant aquell mes en Xavier va anar al cinema cada dia a la mateixa hora, a veure si la seva estimada apareixia, però no va anar mai. Així que en Xavier en veure que no apareixia, va decidir, de anar a buscar a la Juna pels llocs on estaven relacionada amb ella, a casa seva la Juna ja no hi vivia, va anar a parlar amb l’Administrador, amb la senyora de la neteja, amb el carter, i ells no sabien res. Poc a poc en Xavier, va descobrir la veritat de la vida de la Juna, ella no tenia res a veure amb el poble que li havia dit, cada dissabte no hi anava a veure la seva amiga invalida, sinó que anava a veure a un advocat que va resultar ser l seu amant. En Xavier va seguir seguir-lo, i desprès de buscar, va acabar en un pis a Badalona, on la nit abans, havia vist entrar l’advocat.  En Xavier la va anar a visitar,  i li va esgarrar la cara a la Juna, perquè mai mes tornes a ser tan bonica, va ser en aquell moment que la policia va entrar en el domicili, i va detenir, a en Xavier per l’assassinat del coronel Virós.

La policia va saber que era en Xavier perquè l’oncle de la Juna, tenia paralitzada la ma dreta, llavors no podia ser un suïcidi.

Dins els cotxe de patrulla, en Xavier va saber tota la veritat sobre la Juna: el coronel Virós no era l’oncle de la Juna, sinó que era el seu marit, i ella ni tant sols es deia Juna, sinó Caterina, tot va ser un pla, per desfer-se del seu marit.

Personatges

Principals:

Els dos personatges principals són la Juna i en Xavier:

Xavier: és el protagonista de la novel·la juntament amb la Juna. És un noi d’uns trenta anys, més aviat de classe pobre. Viu amb la seva mare en un pis de lloguer, treballa en una agència fent entrevistes i qüestionaris a la gent per obtenir una sèrie de resultats. 

La seva vida va canviar en certa manera quan s’enamorà de Juna, llavors li dedica molta part del seu temps, fins i tot en alguns casos hores de treball. La seva personalitat canvia radicalment, fins al punt que arriba a matar un home, tornant-se així agressiu i maliciós.

Juna: és una mica més jove que en Xavier, és una noia alta, prima i amb unes cames i sines meravelloses.(pag 43).

Amb el seu físic sedueix a en Xavier i fa el que vol amb ell i la seva vida, deixant-lo desprès sol i sense res a les mans. Els seus actes la converteixen amb una persona sense escrúpols, realment dolenta, sense sentiments ni un mínim de respecte envers les persones del seu voltant. 

Secundaris:

 

Enric virós

Mare Xavier

Coronel virós

Senyor ferrús administrador de la torre 70

Sorribes

Home del banc

Vocabulari

Brandar: portar a la mà una espassa o una altra arma, movent-la amenaçadorament.

Espoliar: desposseir algú d’allò que li pertany.

Percaçar: cercar amb ardor, perseguir la consecució d’alguna cosa.

Quimera: somni o ideal difícilment realitzable.

Impúdic: mancat de pudor, que ofèn el pudor.

Fugissera: que passa ràpidament, fugaç.

Mera: Pur, sense mescla d’alguna cosa.

Pignorar: Empenyorar.

Conspicu: que atreu l’atenció per la seva excel·lència, eminent.

Eixalar: Impedir algú d’actuar com voldria, d’anar gaire enllà en una empresa, etc, generalment llevant-li els mitjans.

Pueril: De nen. Propi d’un nen.

Beutat: bellesa.

Usufructuar: tenir l’usdefruit d’una cosa.

Galvanitzar: sotmetre un animal viu o mort a l’acció del corrent elèctric.

Sòrdid: Brut, d’una brutícia repugnant.

Detalls del llibre

-Duia una faldilla curta, més aviat cenyida, i el cos era digne de les extremitats que mostrava tan generosament. El ventre era llis, d’adolescent, i això posava més en relleu les anques arrodonides que, després de perllongar unes cuixes que s’endevinaven llargues i nervioses, morien en una cintura breu.(pag.43)

 

-Uns instants després tornava a saltar per la finestra que vaig ajustar al meu darrera i corria cap a la paret al costat de la qual vaig aturar-me, escoltant. En algun lloc roncava un motor i vaig esperar.(pag.123)

 

-S’havia acabat. Ja no quedaven més pistes, ja no quedava res. La noia havia desaparegut sense deixar rastre. Era inútil haver-me dit que la perseguiria encara que hi hagués d’esmerçar tota la vida.(pag.161)

 

-Aquell mateix dia vaig començar la meva vigilància. Comptava encara ema ble s pessetes que m’havien sobrat del meu viatge, unes mil cinc-centes, i que havia preferit no restituir a en Sorribes, amb els guanys de la setmana anterior i, si calia, amb uns quants objectes d’ús personal que estava disposat a vendre o a pignorar en un cas extrem.

 

-Ara el cor em corria amb un rebombori terrible. Se m’escapava per la boca, m’ofegava. Vaig haver de repenjar-me contra el muntant, vençut per un pànic insensat, cerval, que no havia sabut preveure.(pag116)

 

-No menjava, no dormia, em passava les hores lliures a casa, assegut als peus d’aquell llit on en lluny una sotragada d’energia pueril em feia redreçar amb una rialla embogida i cruel.

 

-Vaig desplaçar-me a Santa Coloma. Ja havia previst que la cosa podia ser llarga, em caldria seguir tots els passos de l’advocat, no deixar-lo de petja, hi esmerçaria potser dies sencers.(pag172)

 

-En el curs dels mesos següents, més de quatre cops em vaig sorprendre pensant que això em dolia. No era natural. Em deia que no era natural. Potser en el fons, sense saber-ho, tenia un cor d’assassí.(pag.133)

 

-No eren les pessetes. Era el dolor, la ràbia d’haver estat enganyat d’auella manera tan miserable, tan incomprensible. M’havia fet servir per a una finalitat que ignorava, que probablement ignoraria sempre. Els mots d’amor, els besos, els abandonaments...tot mentida.(pag 162)

 

-El funcionari era un home d’una seixantena, d’aspecte més aviat paternal, i una mica deixat, perquè tenia el coll de l’americana ple de volves de caspa i anava mal afaitat. Mentre m’explicava, em mirava amb uns ulls molt immòbils, de miop.(pag.151)

 

Context històric i social

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana policíaca.

Al final del llibre ens dóna una informació que ens permet saber que la història va passar l’any 1964 aproximadament.

La història esta narrada en passat, ja que és explicada i recordada per propi protagonista.

Valoració personal

Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè aquest estils de llibres, de histories policíaques, i d’intriga. Sobretot m’ha agradat pel tema, que tu et passes llegint tota la novel·la i al final ho gira tot, es diferent al que t’ho imaginaves. Recomano aquest llibre a les persones que li agraden les histories policíaques.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres